i en aquesta no diu res de l'Anita Ekberg :(( per tot i així val el seu pes en or
diumenge, 11 d’abril del 2010
Lost in translation
Aixó s'enllaça amb la meva primera visita a Paris, la meva mare hi era amb el meu germà petit en un tour organitzat en el que passaven gairebé una setmana a la ciutat, i com jo ja devia tenir més de quinze anys, ella va pensar que podía pujar-me a un tren i desembarcar a la Gare d'Austerlitz i tobar l'hotel Citroën on s'hostatjaven. Cap dels pocs taxistes que s'estaven prop de la estació en sabien res del esmentat hotel, i servidor fent ús dels seus recursos, va tenir l'idea de localitzar-lo en una guía de telefons.
M'en vaig anar xino-xano cap el número 10 de la rue du Fabourg Saint Martin, i després d'una llarga caminada per la fantàstica, assolellada, i acabada de descobrir, París, em trobo que en aquella adreça hi havia uns banys públics, que pel que veig a Goggle Maps han desaparegut com els de la plaça Espanya. Aquí va ser on vaig conèixer que els francesos com els anglosaxons situen el numeral abans del nom del carrer, dissortadament el carrer del Fabourg Saint Martin és un dels més llargs de París i l'hotel es trobava a tocar de la plaça Stalingrad (es a dir al seu final).
Val a dir que l'hotel Citroën tampoc existeix en l'actualitat.
PS: Potser cal aclarir que el número 10 darrera del nom del carrer, es refereix al arrondissement o barri en el que es troba.
dilluns, 5 d’abril del 2010
UTPD
Potser la revolució de la telefonia mòbil ens afecta la UTPD? (Unió Témporo Parietal Dreta)
A partir d'aquesta investigació sembla que la acció d'un camp magnètic prop de l'orella dreta ens pot fer canviar les nostres concepcions del bé i del mal. Potser haurem de témer (encara més) davant la presencia d'un usuari compulsiu del cel·lular.
Tot i que posats a témer, conegut el cas de Mr Gage (una excel·lent persona transformada en un cràpula), ja podem anar afegint el temor a la lesió orbito-frontal.
dissabte, 3 d’abril del 2010
es una autoinculpació?
El predicador de la Casa Pontificia compara los ataques al Papa con el antisemitismo
El religioso Raniero Cantalamessa condena los casos de pederastia y centra su homilía de Viernes Santo en la violencia doméstica, que considera "igual de grave" que la ejercida contra los niños.
divendres, 2 d’abril del 2010
Roma rodada
Quan penso en Roma sempre he d'associar-hi rodes. Potser el primer impacte visual que recordo van ser via les curses de quadrigues de Ben Hur contra Massala. Ben Hur és una de les primeres pel·lícules de les que tinc record i fa uns dies vaig veure que feia cinquanta anys, i ves, ja es aixó.
El primer cop que hi vaig anar va ser amb quinze anys i amb la meva mare, ella sempre va ser com una esponja per absorbir qualsevol expressió provinent del camp del art, i Roma es com un museu sense biglietteria ni vigilants de seguretat, envait per milions de vehicles motoritzats de comportament anàrquic i que sembla que busquin diferenciar-se l'un del altre fent més soroll o més imprudències que el vei. Vigilants de seguretat no s'en veien però una de les meves distraccions favorites eren els barrets, gorres, cascs dels diferents i nombrossissims cossos militars que en aquells anys campaven per Itàlia. Crec que els italians mascles han de tenir una gran càrrega genètica dels ocells mascles cortejadors, (treure pit, xiular, ensenyar el plomatge).
He anat tornat diverses vegades (ara jà fa masses anys que no), un cop amb el meu cotxet fent una entrada triomfal per el Lungotevere, reduint la velocitat a cinquanta metres d'un semàfor en ambre, i essent universalment escridassat per el reste de conductors.
Apart de Ben Hur i la quàdriga, em venen al cap el vespone de Gianni Moretti, i el taxi de Benigni a Night on Earth cada vegada que penso en Roma.
(Post absolutament inspirat en les aromes romanes de The Daily Avalanche).
diumenge, 21 de març del 2010
Lemes polítics
Aquest matí tot tornant del gimnàs, això vol dir que amb un nivell de compressió cerebral un tant alterat per l'exercici previ, em topo amb una imatge del Artur Mas en un local (no se dir si del seu partit o de la coalició) amb el lema: ESTIMAR CATALUNYA, GOVERNAR BE. He entrat a la web convergent i encara en trobo un altre de millor: COMENÇAR IL·LUSIONA. ;))
He fet un repàs de "slogans" en actiu del resta de formacions parlamentaries i crec que la collita ha estat prou interessant.
El PSC: CONSTRUÏM CATALUNYA AMB FETS (Climatològics??)
El PP: SOLUCIONS PER ELS CATALANS (Les definitives per a la extinció??)
ERC: PER UNES ELÈCTRIQUES AL SERVEI DEL PAÍS (Red Electrica Española loves Girona ) (també podría ser REE does Girona)
ICV: en aquests més enllà del NO A LA JUBILACIÓ ALS 67, potser el més "creatiu" que he trobat es el titol del blog del Romeva: CONSTRUINT SINERGIES :))
CIUTADANS o CIUDADANOS (depen com li pongui) : CATALUÑA SOMOS TODOS ;))
En definitiva una situació de fortes emocions... per tant m'en torno a les meves músiques.
divendres, 12 de març del 2010
Yihad Jane
Poc després d'acabar una de les darreres noveles de John Updike, em trobo aquesta noticia de la jihadista rossa.
Updike a "Terrorista" ens introdueix en el desarrelament d'un adolescent mestís a la Nova Jersey suburbana. Fa un retrat magnífic de la maduresa desencisada d'un professor de institut de la perifèria post-industrial de la costa est americana.
El cas de Jihad Jane, que em recorda el del californià que van trobar com a muhaidin a la fortalesa de Abu Grahib revela la capacitat del sistema de crear heterodoxes. Però aquest darrer cas de la jihadista americana ens deixa clar que la xarxa acaba sent una magnífica plataforma per el control.
dissabte, 6 de març del 2010
la magnitud de la tragèdia
Aquest matí he visitat la exposició Monzó del Santa Mònica. Tot ha anat prou be fins que he arribat al bar interactiu. Després del fals WC, el meu esperit Toca-Toca ha decidit premer el boto vermell de la sortida d'emergència fet que ha desencadenat una sirena d'alarma que s'ha mantingut activada més de cinc minuts...
Entranyable el Tele-eXpres i el Monzó reporter de guerra al Vietnam.
La col·lecció de trastorns neurològics amb el seus corresponents diplomes ja val la visita.
Potser excessiva la constant referència al gin-tònic, i a les copes en general. Tot i que si, tant el Bikini com el Snooker eren el seus quarters generals, i era difícil no trobar-lo amb el vas llarg a la mà.
dijous, 4 de març del 2010
els lladres del pou
Avui he trobat a un blog de història local, la narració d'un segrest d'industrials catalans de mitjans del segle dinou (poca broma, un de ells era el Senyor Cros - el de la química). El blog es de Agus Giralt, un historiador que manté activa la memòria dels fets passats als diferents canals d'informació local del barri de Sants. No us ho perdeu.
Cliqueu al títol per accedir-hi. Si cliqueu la imatge podreu "gaudir" de la narrativa del noticiari.
dimarts, 2 de març del 2010
Renéixer a les Catskills
What You Get for... $880,000
A church — built in 1861, converted to a residence in 1963 and last renovated in 2005 — is currently on the market in Woodstock, N.Y., for $879,000.
WOODSTOCK, N.Y.
WHAT: A two-bedroom one-bath converted church
HOW MUCH: $879,000
SIZE: 1,560 square feet
PER SQUARE FOOT: $563.46
SETTING: This building — an 1861 church converted to a residence in 1963 and renovated in 2005 — is set on a hill about two miles from Woodstock’s center. Woodstock is a town of about 6,200 in the Catskill Mountains, and an arts colony since the early 1900s. The town has an artists-only cemetery; the police department’s insignia has a harp and palette on it. The town’s shops and restaurants are mostly located along the two-lane Route 212, or on small streets off of it. The 700,000-acre Catskill Park and six different river systems are nearby. Manhattan is about two hours south.
INSIDE: Most of the church’s original details — including leaded stained-glass panels in the great room, a hand-carved limestone fireplace, pressed tin walls and ceilings — are intact. There’s a sleeping area in the great room, and another in a loft over the kitchen, accessible by ladder. Off one part of the great room is an office; off another is a small alcove with a wood-burning stove. A spiral staircase leads up to a meditation room below the church’s bell tower. The bell tower is now a sitting room with views of the grounds, and interior views over the living room.
OUTDOOR SPACE: A meadow with a fire pit.
A dues hores de Manhattan "renéixer" en una esglessia (a preu de piset a Barcelona), a la mítica Woodstock (una mena de Ceret però a escala ianqui), amb una policia municipal que com a símbols detenta una arpa i una paleta de pintura...
Potser si que la sortida de fums caldria modificar-la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)