dimecres, 1 d’abril del 2009

Dawkins a València (amb la verge María)


Richard Dawkins treu el seu fuet ateu a la Universitat de València

  1. • El científic carrega contra Benet XVI i els bisbes espanyols per la seva "doble moral"
  2. • L'anomenat 'rottweiler de Darwin' va ser un dels impulsors del bus amb missatge agnòstic
 Dawkins, davant d'un quadro de la Verge Maria, ahir a València. Foto:  MIGUEL LORENZO
Dawkins, davant d'un quadro de la Verge Maria, ahir a València. Foto: MIGUEL LORENZO
JUAN RUIZ SIERRA
VALÈNCIA

Richard Dawkins, l'etòleg, divulgador científic i activista ateu que ocupa un paper tan capital i omnipresent que a la premsa anglosaxona es discuteix fins i tot si és ara més o menys agressiu que fa un parell de dècades, va ser ahir investit honoris causa per la Universitat de València. El primer que va fer, així que va seure, va ser preguntar pel seu paraigua. El temps era similar al de l'Oxford on treballa, i Dawkins, amb una corbata de zebres dibuixades, va dir als que l'escoltaven: "¿I el meu paraigua?". Resolt l'enigma (era a l'entrada de l'aula magna), l'home a qui els lectors de la revista Prospect van designar el 2004 com l'intel.lectual més important d'Anglaterra va fer les dues coses que sap fer millor, encara que per a ell són una de sola: exalçar la ciència i atacar la religió, un fenomen que ofèn cadascun dels ossos del seu cos racional.
"¿Com es pot sostenir que els condons agreugen la sida? Només diré una cosa: el Papa és estúpid, ignorant o malintencionat. Si la gent es pren seriosament les seves paraules, Benet XVI serà responsable de la mort de milers, potser milions de persones", va dir Dawkins, que fa uns anys va arribar a afirmar que els astròlegs haurien d'anar a la presó.
Algú li va preguntar llavors sobre la campanya de l'autobús ateu --Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida, diuen els anuncis--, que ell va apadrinar al Regne Unit i després va ser importada a Espanya. Allà, la reacció dels diferents credos va ser suau, i fins i tot hi va haver una Església, la metodista, que li va donar la benvinguda perquè ajudava a pensar en Déu. Aquí va passar el contrari: els bisbes van assenyalar que la iniciativa era "blasfema" i atemptava contra la llibertat religiosa.
No ho sabia. "¿Ah, sí? --va dir, i va ser l'únic moment en què es va veure sorpresa en el seu aspecte adust--. És el típic pensament teològic: no té lògica i imposa normes de conducta. Es tracta del doble criteri de sempre. La societat accepta que puguem dir el que pensem sobre qualsevol cosa, menys sobre la religió. Aquesta doble moral s'ha d'acabar. Com més pensi la gent, més probabilitat hi ha que deixi de pensar en Déu".

'EL CAPELLÀ DEL DIABLE'
Dawkins potser és el científic amb més sobrenoms del planeta: el rottweiler de Darwin, per la seva defensa de l'autor de L'origen de les espècies; el Harry el Brut de la ciència, per la seva vehement manera de recolzar el conjunt de disciplines que ell defineix com "l'estudi del que és verdader sobre el món real", i el capellà del Diable, per les seves envestides antireligioses. I encara que ell sembla portar amb comoditat aquest doble halo acadèmic i popular, el seu rol com a polemista, juntament amb les seves habituals aparicions televisives, fa que a vegades s'oblidi la seva reputació com a científic.
Amb El gen egoísta, considerat el llibre de divulgació científica més important del segle XX, va aconseguir seduir dues audiències al mateix temps: els lectors no especialitzats i els seus col.legues investigadors. El principi bàsic del text, del 1976, sosté que tots som presoners del nostre ADN; l'evolució no opera en el nivell dels animals individuals, sinó en el dels gens que controlen el comportament i desenvolupament d'aquests animals.

PREGUNTES FONAMENTALS
"Em sembla verdaderament trist que hi hagi tan poca gent que sàpiga que ara podem donar respostes directes i fàcils a preguntes fonamentals com ¿per què existim?, ¿per a què serveix la vida? --va dir durant el seu discurs en la cerimònia, en què va resultar curiós veure'l al costat del quadro de la Verge que adorna el paranimf de la universitat--. Hi ha altres preguntes profundes per a les quals encara no tenim resposta, preguntes sobre la consciència, per exemple. Però si tenen resposta, la ciència la trobarà les cursives són seves". Se li podria dir evangelista, però això potser deixaria anar el rottweiler que Dawkins porta dins.

dimarts, 31 de març del 2009

ascanio celestini, com un capri "post modern" a Roma

monologo di ascanio celestini

el dofí rosa del Amazones (fà uns dies va apareixer un dofí rosa, peró aquí son els habituals... aixó si , en vies d'extinció)

DELFIN ROSADO AMAZONICO...

Criatura legendaria de la Jungla




Para los Indios Guarayos, en cambio, es conocido como Inia.
Existen un sinnúmero de leyendas y mitos rodeando al delfín Rosado Amazónico, porque la mitología Amazónica es tan amplia y variada como lo es su selva.
Consiguieron sobrevivir por siglos debido, sobre todo, a la creencia local que poseen poderes mágicos.
Esta superstición permitió a la especie ser intocable, sin embargo hoy se encuentran en vías de extinción.

Los nativos no los matan porque piensan que trae mucha mala suerte.
No los comen tampoco porque piensan eran humanos mucho tiempo atrás y pueden retornar a serlo cuando lo desean.
Para algunos, el Boto o bufeo colorado se transforma por las noches en un apuesto caballero que seduce e insemina a sus esposas e hijas antes de retornar al río y ser Boto nuevamente.




Para otros, son sinónimo del diablo o simplemente mala suerte.
Cuando sus hijos nacen con el mal de Espina Bífida - defecto de nacimiento que no permite el normal desarrollo de sus cráneos, que se asemeja al orificio de respiración de los delfines - entonces dicen que sus hijos son delfines.
Algunas tribus aborígenes piensan que el delfín gris es sagrado, criaturas semi-divinas o brujos, que deben ser respetados casi hasta la reverencia.

Verdad es que el delfín Rosado Amazónico (bufeo colorado o tonina) se encuentra actualmente en vías de extinción en la cuenca del Amazonas.

Polución que proviene de la agricultura, pesca y mineria, tanto como presas hidroeléctricas, son en parte responsables.
Redes de pescadores, particularmente redes Gill que vienen usadas en pesca comercial, son consideradas las más peligrosas para los delfines.

Hacen un agujero en sus redes para apropiarse de los peces, por tanto no son considerados amigos por los pescadores.
Quizás debiéramos enseñar el 8vo. Mandamiento a los delfines o invitar a los pescadores a continuar su negocio en otra parte.


Deforestación es otro peligro para ellos, al igual que a todos nosotros sobre el Planeta.
Veamos este documento producido por WWF para apreciar la magnitud de deforestación y destrucción de la selva Amazónica vista desde el Espacio.



dilluns, 30 de març del 2009

Satelite peruano (minimalista), no us deixeu el comentari del lector...

El primer nanosatélite peruano llegará al espacio

12:11 | El aparato mide solo 10 centímetros por lado y será lanzado en el 2010 con ayuda de Rusia

La Universidad Nacional de Ingeniería (UNI) lanzará en noviembre del 2010 el primer nanosatélite peruano al espacio, el cual mide solo 10 centímetros por lado y permitirá tomar fotografías de la tierra para diferentes estudios climáticos, forestales y arqueológicos.

Este pequeño satélite de forma cuadrada ha sido bautizado como “Chasqui I” y se viene fabricando con tecnología espacial aplicada en un aluminio capaz de resistir las extremas temperaturas del espacio, que van desde los 40 grados bajo cero y los 100 grados Celsius.

Al no existir en el Perú una plataforma de lanzamiento, este nanosatélite de un kilo de peso será puesto en órbita desde territorio extranjero, estando muy avanzadas las conversaciones con la Universidad de Kursk de Rusia, que pondría la infraestructura para concretar el ascenso.

PEQUEÑO GRAN APARATO
Se espera que el nanosatélite peruano sobreviva por lo menos dos meses en órbita, y una vez en el espacio será capaz de dar una vuelta completa a la tierra en solo una hora, explicó la directora del Centro de Tecnologías de Información y Comunicaciones de la UNI, Doris Rojas.

Detalló que, a diferencia de los grandes satélites artificiales que navegan por el espacio, cuyo costo oscila entre los 15 y 50 millones de dólares, este nanosatélite y todo el proyecto para su entrada en órbita demandará una inversión que no supera los 200 mil dólares americanos.

“La nanotecnología ingresa al mundo para demostrar que, con pocos recursos y mucha inteligencia, podemos desarrollar cambios en el planeta. Con estas inversiones podremos hacer estudios más específicos”, manifestó la ingeniera, en diálogo con la agencia Andina.

Este pequeño y sofisticado aparato, que funcionará con energía solar, contará en uno de sus lados con una potente cámara fotográfica que enviará las imágenes captadas hacia una estación terrestre de control satelital, que se instalará en el campus de la citada universidad.

Este proyecto es posible gracias al trabajo conjunto de especialistas de la UNI en diferentes especialidades como ingeniería mecatrónica, de sistemas, industrial, además de físicos, químicos, matemáticos, entre otros profesionales altamente calificados.

Asimismo se cuenta con el apoyo de diversos países extranjeros como Taiwán, donde se capacitará a los especialistas en la materia, mientras que Corea instalará los laboratorios específicos en la UNI, y Alemania entregará el material de construcción del nanosatélite.

AVANCE PERUANO 
Después de Colombia, el Perú será el segundo país de América Latina en fabricar y ejecutar el proyecto de los nanosatélites modelo “Cube Sat” (Cubo Satelital), de origen estadounidense.

“Es la primera experiencia de este tipo en el país. Tenemos 30 años de brecha digital con otras universidades del mundo, pero competimos con estudiantes, docentes e investigadores de las mejores universidades a nivel de ingeniería en materia de investigación”, destacó Rojas.

La especialista adelantó que la idea es darle continuidad al proyecto, es decir, a partir de esta experiencia se buscará que haya más lanzamientos de satélites, incluso desarrollando a futuro la fabricación de sofisticados cohetes que permitan su lanzamiento desde territorio peruano.

Este trabajo permitirá atender la gran demanda de información satelital en áreas como la minería, agricultura, telecomunicaciones y defensa nacional en el Perú.

    • Imprimir página
    • Aumentar texto
    • Disminuir texto
    • Favoritos
    • Mr. Wong
    • Delicious
    • Menéame
    • Google
    • Facebook

    Comentarios(9)

    Para nuestra defenza nacional y para mycho mas , es una pena que el Peru , siendo pioneros en esta materia y como tener grandes universidas
    nuestra tecnologia se mantenga en 0.1% de desarrolllo comparado con otras naciones muy serca a la nuetra. Es el costo del conformismo e indeferencia de nuestra Gente .

    Dylan (Beyond here lies nothing)


    Dylan, despres de passar per diferents estats de "gràcia", ens acaba dient que després d'aquí no hi hà res...
    Els anys ho acaben posant tot a lloc.



    divendres, 27 de març del 2009

    Si ell condueix.... jo me les piro... (si la gorra no el deixa identificar us ho comfirmo es el Berlusclown)

    A qui pugui interesar

    Editorial
    The Lancet, Volume 373, Issue 9669, Page 1054, 28 March 2009
    doi:10.1016/S0140-6736(09)60627-9Cite or Link Using DOI

    Redemption for the Pope?

    The Lancet
    The Vatican felt the heat from an unprecedented amount of international condemnation last week after Pope Benedict XVI made an outrageous and wildly inaccurate statement about HIV/AIDS. On his first visit to Africa, the Pope told journalists that the continent's fight against the disease is a problem that “cannot be overcome by the distribution of condoms: on the contrary, they increase it”.
    The Catholic Church's ethical opposition to birth control and support of marital fidelity and abstinence in HIV prevention is well known. But, by saying that condoms exacerbate the problem of HIV/AIDS, the Pope has publicly distorted scientific evidence to promote Catholic doctrine on this issue.
    The international community was quick to condemn the comment. The governments of Germany, France, and Belgium released statements criticising the Pope's views. Julio Montaner, president of the International AIDS Society, called the comment “irresponsible and dangerous”. UNAIDS, the UN Population Fund, and WHO released an updated position statement on HIV prevention and condoms, which said that “the male latex condom is the single, most efficient, available technology to reduce the sexual transmission of HIV”. Amidst the fury, even the Vatican tried to alter the pontiff's wording. On the Holy See's website, the Vatican's head of media, Father Federico Lombari, quoted the Pope as having said that there was a “risk that condoms…might increase the problem”.
    Whether the Pope's error was due to ignorance or a deliberate attempt to manipulate science to support Catholic ideology is unclear. But the comment still stands and the Vatican's attempts to tweak the Pope's words, further tampering with the truth, is not the way forward. When any influential person, be it a religious or political leader, makes a false scientific statement that could be devastating to the health of millions of people, they should retract or correct the public record. Anything less from Pope Benedict would be an immense disservice to the public and health advocates, including many thousands of Catholics, who work tirelessly to try and prevent the spread of HIV/AIDS worldwide.

    També desde Fresno: (Deu espera "fruits espirituals" no "tontos" religiosos) aprox

    Bon Nadal (la foto s'ho val)

    December 22, 2005

    Merry Christmas from the Fresno Commodore 64 Users Group!



    And you thought I was joking. 

    Reminds me of my old Fresno Apple II User Group days. Big rivalry, those two gangs. 

    To all my loyal Fresyes readers, Merry Chrismakkuh and a Happy New Transit Agreement.Provided we can get to the airport, we're heading to The Cold Blooded City that They Call The 'No on Friday. Save us some of those kick-ass mountain views. 

    Meanwhile, speaking of the NY transit strike, check out the very newest in "new journalism." The New York Times breaks out this really cool Google Map "charticle" chronicling readers' commute stories.
    posted by The Governor @ 8:19 AM  

    Escala "China" (Guangzhou 83 milles de tunel de metro/any)


    Clash of Subways and Car Culture in Chinese Cities

    Timothy O’Rourke for The New York Times
    Digging for the subway expansion in Guangzhou, China, proceeds around the clock, every day.
    SIGN IN TO E-MAIL
    PRINT
    SINGLE PAGE
    REPRINTS
    SHARE

    By KEITH BRADSHER
    Published: March 26, 2009
    GUANGZHOU, China — Chan Shao Zhang is in the race of his life.

    Enlarge This Image

    Timothy O’Rourke for The New York Times
    Workers endure sweltering temperatures in five 12-hour shifts a week.

    After four decades of false starts, Mr. Chan, a 67-year-old engineer, is supervising an army of workers operating 60 gargantuan tunneling machines beneath this metropolis in southeastern China. They are building one of the world’s largest and most advanced subway systems.

    The question is whether the burrowing machines can outrace China’s growing love affair with the automobile — car sales have soared ninefold since 2000. Or are a hundred Los Angeleses destined to bloom?

    And even as Mr. Chan labors to bind Guangzhou together with an underground web of steel, the city is spreading out rapidly above ground, like a drop of ink on a paper towel.

    The Guangzhou Metro is just part of a much broader surge in mass transit construction across China.

    At least 15 cities are building subway lines and a dozen more are planning them. The pace of construction will only accelerate now that Beijing is pushing local and provincial governments to step up their infrastructure spending to offset lost revenue from slumping exports.

    “Nobody is building like they are,” said Shomik Mehndiratta, a World Bank specialist in urban transport. “The center of construction is really China.”

    Western mass transit experts applaud China for investing billions in systems that will put less stress on the environment and on cities. But they warn that other Chinese policies, like allowing real estate developers to build sprawling new suburbs, undermine the benefits of the mass transit boom.

    “They wind up better than if they did nothing, but it costs them a fortune,” said Lee Schipper, a specialist at Stanford in urban transport.

    Mr. Chan defended Guangzhou’s combination of cars and subways, saying that the city built a subway line to a new Toyota assembly plant to help employees and suppliers reach it.

    Subways have been most competitive in cities like New York that have high prices for parking, and tolls for bridges and tunnels, discouraging car use. Few Chinese cities have been willing to follow suit, other than Shanghai, which charges a fee of several thousand dollars for each license plate.

    The cost and physical limitations of subways have discouraged most cities from building new ones. For instance, only Tokyo has a subway system that carries more people than its buses. The buses are cheaper and able to serve far more streets but move more slowly, pollute more and contribute to traffic congestion.

    China has reason to worry. It surpassed the United States in total vehicle sales for the first time in January, although the United States remained slightly ahead in car sales. But in February, China overtook the United States in both, in part because the global downturn has hurt auto sales much more in the United States than in China.

    Guangzhou, a city of 12 million people that is also the fastest-growing center of auto manufacturing in China, shows both the promise and obstacles of China’s subway extravaganza.

    Mr. Chan helped set up Guangzhou’s subway planning office in 1965, when he was straight out of college. Digging started the next year. But the miners gave up after less than 10 feet when they hit granite.

    After that, Mao personally sent China’s finest mining and underground construction experts to oversee the digging. But further excavation efforts failed in 1970, 1971, 1974 and 1979. During and immediately after the Cultural Revolution, Communist dogma, poverty and nationalism forced a reliance on inadequate Chinese equipment.

    In 1989, when preparations began for successful excavations, city leaders thought it would be enough to have two subway lines, totaling 20 miles, in an X shape bisecting a tightly packed downtown.

    “At that point, it was still mostly bicycles and people walking,” Mr. Chan said. Then, “in the 21st century, the Guangzhou economy really took off.”

    Today, Guangzhou has 71 miles of subway lines, most of them opened in the last three years, and yet large areas of the ever-expanding city are still distant from the nearest subway stop.

    The city plans to open an additional 83 miles by the end of next year — and an underground tram system and a high-speed commuter rail system. A long-term plan calls for at least 500 miles of subway and light rail routes, and there are discussions on expanding beyond that.

    1 2 NEXT PAGE »
    More Articles in Business »