Aprofitant la bona impressió (us ho vaig comunicar dissabte) que m'havia fet el Slum Dog Millionaire, ahir vaig recuperar el Salaam Bombay, entre altres coses serveix per adonar-te que tampoc han canviat tantes coses a la India actual, les dos pelis es porten 20 anys i tot i que al 1989 no seguissin el "¿Quiere ser millonario?", i que el boom de la construcció es mantigués a una escala menys estratosfèrica, els vicis socials son els mateixos, i potser a Salaam Bombay es mostren d'una manera més crua, i fins i tot més creible, l'actuació de la majoría de nens sembla més espontania.
Tot i així, us aconsello una sessió de les dues pelis. Per aquells als que els agradin els "happy endings" dir-vos que he trobat informacions a la xarxa que el prota de SB, actualment té una familia a Bangalore i es guanya la vida fent reparacions... (no sé si es feliç però al menys no es mort com la majoría d'actors infantils de les pelicules semblants rodades a Sudamèica).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada