Aquest matí he visitat la exposició Monzó del Santa Mònica. Tot ha anat prou be fins que he arribat al bar interactiu. Després del fals WC, el meu esperit Toca-Toca ha decidit premer el boto vermell de la sortida d'emergència fet que ha desencadenat una sirena d'alarma que s'ha mantingut activada més de cinc minuts...
Entranyable el Tele-eXpres i el Monzó reporter de guerra al Vietnam.
La col·lecció de trastorns neurològics amb el seus corresponents diplomes ja val la visita.
Potser excessiva la constant referència al gin-tònic, i a les copes en general. Tot i que si, tant el Bikini com el Snooker eren el seus quarters generals, i era difícil no trobar-lo amb el vas llarg a la mà.
1 comentari:
Prat, un Monzó sense gintònic és com un jardí sense adob.
Publica un comentari a l'entrada