Roma rodada

Quan penso en Roma sempre he d'associar-hi rodes. Potser el primer impacte visual que recordo van ser via les curses de quadrigues de Ben Hur contra Massala. Ben Hur és una de les primeres pel·lícules de les que tinc record i fa uns dies vaig veure que feia cinquanta anys, i ves, ja es aixó.

El primer cop que hi vaig anar va ser amb quinze anys i amb la meva mare, ella sempre va ser com una esponja per absorbir qualsevol expressió provinent del camp del art, i Roma es com un museu sense biglietteria ni vigilants de seguretat, envait per milions de vehicles motoritzats de comportament anàrquic i que sembla que busquin diferenciar-se l'un del altre fent més soroll o més imprudències que el vei. Vigilants de seguretat no s'en veien però una de les meves distraccions favorites eren els barrets, gorres, cascs dels diferents i nombrossissims cossos militars que en aquells anys campaven per Itàlia. Crec que els italians mascles han de tenir una gran càrrega genètica dels ocells mascles cortejadors, (treure pit, xiular, ensenyar el plomatge).

He anat tornat diverses vegades (ara jà fa masses anys que no), un cop amb el meu cotxet fent una entrada triomfal per el Lungotevere, reduint la velocitat a cinquanta metres d'un semàfor en ambre, i essent universalment escridassat per el reste de conductors.

Apart de Ben Hur i la quàdriga, em venen al cap el vespone de Gianni Moretti, i el taxi de Benigni a Night on Earth cada vegada que penso en Roma.

(Post absolutament inspirat en les aromes romanes de The Daily Avalanche).