i aquest es l'editorial que feien ahir... clarividència (ara toca AENA i rodalies :-))

Mitjans públics, interessos privats
27-10-2009

Des que, convenientment filtrada, es va fer pública una part del sumari del cas del Palau de la Música, el conveni subscrit entre Fèlix Millet i la Fundació Trias Fargas ha estat utilitzat com a ariet polític contra Convergència i Unió. Més enllà de l’encert d’aquell acord, cada dia queda clar que hi ha uns altres interessos en joc. Els interessos del PSC i dels partits que integren el govern actual per desgastar la imatge de principal partit de l’oposició. Les enquestes determinen clarament que una part important dels votants té la intenció de castigar l’actual política de l’executiu que presideix José Montilla en les pròximes eleccions. Els mals que es van insinuar quan presidia la Generalitat Pasqual Maragall s’han multiplicat, agreujats encara més per la crisi econòmica que pateix el país i per la deslleialtat institucional del govern de l’Estat.

A Catalunya hi ha un mal govern. I la seva actuació encara castiga més el país quan s’hi suma l’imcompliment sistemàtic dels compromisos que prèviament havia adquirit José Luis Rodríguez Zapatero. L’acord de finançament s’ha tancat en fals, l’aeroport del Prat continua dependent d’Aena i de l’administració de l’Estat, la transferència de Rodalies de Renfe és només una declaració de bones intencions... La fallida en les relacions entre el govern de Catalunya i el d’Espanya arriba al punt àlgid en el moment en què el segon considera la possibilitat de portar al Constitucional la Llei d’Educació que ha aprovat el Parlament de Catalunya com a conseqüència d’un gran acord polític.

No és estrany, per tant, que els estrategs electorals dels tres partits hagin decidit que el cas Millet –esdevingut cas CiU- és la cortina de fum ideal que els permet un nou marge de maniobra. El que no és tan lògic és que això s’hagi fet a través de filtracions que han trencat el secret de sumari. I el que no ho és gens és l’entusiasme amb què s’hi han abocat els mitjans públics de la Generalitat –en una etapa que havia de ser de “desgovernamentalització”- i alguns dels seus professionals dits “estrella”. El programa de Josep Cuní, per exemple, s’ha transformat en una opereta histriònica que cada matí obre i tanca amb el Palau de la Música. El nou conductor d' El Matí de Catalunya Ràdio, Manuel Fuentes, ha decidit que l’únic periodisme solvent del país és aquell que consisteix a esclafar el principal partit de l’oposició. Els mitjans públics de Catalunya protegeixen interessos privats. De partit. Convindria, doncs, que l’oposició, present al Consell d’Administració de la Corporació i al CAC, faci servir tots els recursos legals al seu abast per impedir el domini d’una política d’agitació i propaganda que almenys hauria de provocar la indignació i la protesta dels professionals honestos que queden al país.