Ara bé, tot ho tenen al mateix costat... (clicar l'imatge per poder llegir els cartells)
dimecres, 12 d’agost del 2009
Balenes Tenerife
dilluns, 3 d’agost del 2009
Bilingüisme a Mallorca, entre els manifestants Air Berlin, i Rosa Diez, i Ciutadans de Catalunya ... van a defensar l'espanyol o l'alemany?
Los representantes políticos
Cerca de una treintena de entidades de todo signo se han adherido a la protesta. Miembros del PP balear, Rosa Díez (UPyD), Albert Rivera (Ciutadans), Regina Otaola (alcaldesa de Lizarza) o Álvaro Middelmann (director de Air Berlin en España y Portugal) también han participado en la marcha.
Rosa Díez, en la marcha por el bilingüismo.
En concreto, en representación de los populares, se han unido a la protesta el alcalde de Calvià, Carlos Delgado, el vicepresidente del PP balear, Juan Ramón Bauza, el portavoz del PP de las islas, Carlos Simarro, el presidente de este partido en Mallorca, Joan Rotger. y el presidente del PP de la comarca alavesa de Ayala y presidente de DENAES, Santiago Abascal. Rosa Estarás no asistió por encontrarse en un acto electoral.
Como máximo dirigente del PP balear en sustitución de Estarás –su nombre ya suena para sustituirla por su marcha a Estrasburgo– José Ramón Bauzá remarcó que él representa, al ir en nombre de su partido, a la mayoría de la sociedad, después de que en el Congreso se aprobaran una serie de postulados que "son los que hacen que hoy estemos presentes en esta manifestación".
De este modo, indicó que el PP defiende que todos los ciudadanos puedan emplear las lenguas oficiales de Baleares "sin que por eso se les pueda discriminar por motivos de lengua", mientras que también apuesta por que la lengua sea valorada como un mérito y no como un requisito en la administración pública.
Distinta opinión mantuvo Carlos Delgado, que se enfrentó a Estarás por la presidencia del partido en las islas y que dejó claras sus diferencias con ella. Delgado recordó que en el último Congreso Regional del PP se rechazó una moción presentada por él en la que apostaba por la libre elección de lengua en las escuelas. "Estarás ha sido la única coherente en no venir a la manifestación, porque no está a favor de la libertad de lengua", resaltó, a la vez que dijo no entender la presencia de José Ramón Bauzá, después que votara en contra de la citada moción.
"Supongo que está porque ve que yo tenía razón o porque ve que se están equivocando y que si continúan en esta línea no ganarán las elecciones", aseveró Delgado, quien criticó que lo que se aprobó en el Congreso Regional del PP respecto a la lengua "no se corresponde con la actitud posterior de esta formación, ni con la tendencia que está iniciando en estos momentos".
Fotos cedidas por Libertad Balear
Profiden Ultra
MUNDIALES DE NATACIÓN | ROMA'09
Oro y diamantes en la piscina
Ryan Lochte celebra su medalla de oro en 400 estilos con una sonrisa 'preciosa'
ELPAÍS.com 02/08/2009
Ryan Lochte muestra su medalla de oro.- EFE
Ryan Lochte, el amigo loco de Phelps, enseña los dientes a sus rivales antes de disputar la final de los 400 metros estilos en categoría individual. Ocho largos más tarde, este surfista, natural de Nueva York y amante del voley playa femenino, vuelve a abrir la boca, esta vez con una amplía sonrisa que certifica que acaba de ganar la medalla de oro. Suele ponerse una dentadura de diamantes para darle a la vida un toque divertido y extravagante.
Passejant-me per La Stampa, i no trobar aquesta noticia... sort que demà marxo de vacances.
El Vaticà desmenteix que estudiï que els fills dels capellans portin els seus cognoms
- • El portaveu de la Santa Seu considera "sense fonament" les informacions del diari 'La Stampa'
CIUTAT DEL VATICÀ
El Vaticà ha desmentit avui que estigui estudiant mesures perquè els fills dels capellans puguin portar el cognom del pare i heretar-ne els béns personals i ha considerat "sense fonament" les informacions relacionades amb aquesta qüestió, segons el portaveu de la Santa Seu, el jesuïta Federico Lombardi, que ha sortit al pas de les informacions publicades ahir pel diari italià La Stampa.
"A les preguntes que m'han fet sobre aquest article, en què s'afirma: "Per impuls de la Congregació per al Clero s'han celebrat algunes reunions per estudiar el tema dels fills de sacerdots i que han estat escoltats els parers d'algunes persones", responc que aquestes informacions no tenen fonament", ha dit Lombardi en un breu comunicat.
La Stampa ha informat que la Santa Seu estudia mesures per als cada vegada més nombrosos casos de capellans que viuen en concubinat i tenen fills i que entre les solucions que estudia hi ha la de garantir a la prole el cognom del pare i que en puguin heretar els béns personals.
Sud-amèrica i Àustria
Segons el matutí torinès, les últimes setmanes, impulsades per la Congregació per al Clero que presideix el cardenal brasiler Claudio Hummes, s'han celebrat diverses reunions per tractar aquest problema, que afecta, segons el diari, especialment Sud-amèrica i països europeus com Àustria.
Sempre segons aquest diari, la Santa Seu "tem" que els reconeixements de paternitat amb les proves d'ADN suposin "una allau" de procediments judicials, que desemboquin en causes milionàries.
D'aquí ve que "estudiï" --va publicar ahir el diari-- mesures per garantir els drets socials de la dona i els fills "amb una espècie de contracte civil que permetria als fills portar el cognom del capellà pare i heretar només els seus béns personals".
diumenge, 2 d’agost del 2009
Després de 30 anys sufragant el vol més car al mon mundial
Fins a l’1 d’octubre del 2006, data d’inici de les operacions de Clickair, Iberia utilitzava l’Aeroport de Barcelona com un petit hub de vols europeus, sobretot del corredor Mediterrani, perquè “portava passatgers de València o Màlaga i d’aquí els distribuïa cap a Europa”, explica el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Germà Bel. Amb la seva retirada, tots aquests passatgers que passaven pel Prat “ara es veuen obligats a anar a Madrid” perquè Clickair abans i ara Vueling “actuen com a companyies de baix cost que volen punt a punt i no pas com a distribuïdors”.
De fet, Clickair es va quedar la majoria de slots –hores de vol– de destinacions europees d’Iberia, però amb alguns canvis i modificacions que han afectat directament les empreses, tal com s’han queixat reiteradament la Cambra de Comerç de Barcelona i alguns sectors empresarials del país. Un exemple clar el trobem amb la connexió amb París. Vueling vola a l’aeroport d’Orly, on el cost de les operacions per les companyies aèries és força més econòmic que aterrar al gran aeroport parisenc de Charles de Gaulle, un veritable hub intercontinental.
Els clients també ho pateixen perquè els serveis oferts per Iberia no tenen res a veure amb els de les companyies de baix cost.
Però així com Iberia ha girat l’esquena a Barcelona i Catalunya, algunes altres companyies de bandera com British Airways, Air France, KLM i Lufthansa ofereixen vols als principals centres de negocis europeus. És clar, amb tot, que el seu objectiu no és convertir Barcelona en el seu aeroport hub, sinó atraure passatgers cap als seus centres distribuïdors, com ara Londres, París, Frankfurt i Amsterdam. Tot el contrari del que pretén Spanair: els nous dirigents s’han proposat convertir el Prat en el seu centre neuràlgic d’operacions agafant el relleu d’Iberia.
Josep Pla i els terrats de Barcelona



EL MODERNISME LI PRODUEIX URTICÀRIA
És cosa sabuda que el decorativisme arquitectònic modernista li produeix urticària des de l'època en què estudiava. Mig recordant les sensacions dels seus passeigs per l'Eixample d'aleshores, mig clamant pel que encara queda d'aquell esperit que ell considera tan nefast, la repassada sarcàstica dels seus elements més característics arriba, diguem-ne, a cotes d'expressivitat altes -a base d'una retòrica de l'analogia. "Així, Barcelona sembla una ciutat amb el cap a baix i les cames enlaire" (O. C. 3, 240), perquè "en el punt concret de les cornises i teulats no hem pas tingut gaire sort. Tan complex és rematar un edifici? ¿Serà cert -em demanava- que no sabem acabar les coses? (...) a Barcelona hi ha dotzenes i dotzenes d'edificis acabats d'una manera merament zoològica." (O. C. 3, 263). I d'efectes palpablement negatius: "Els templets, cucurutxos, excrescències assírio-babilòniques, barretines i coladors de cafè, lleons i matrones, espàrrecs i globus terraquis, les mil invencions ornamentals que rematen els terrats de les cases de Barcelona són una pura indecència. (...) No podia pas sofrir-los. Em produïen una molèstia física -em feien posar la pell de gallina." (O. C. 3, 266). Els efectes dels ferros dels balcons no són menys devastadors: "N'hi ha tants, que la seva universal presència contribueix a la tendència a la claustrofòbia que fomenten els carrers regulars de la quadrícula, sobretot en certes tardes lívides i ara que el creixement de la ciutat fa que els carrers de l'Eixampla [sic] semblin cada dia més estrets.
"Aquests ferros exciten aquesta sensació en termes vivíssims. Aquests ferros de barana us punxen el front com una corona d'espines o us furguen en la boca de l'estómac amb una persistència maligna." (O. C. 3, 287).
dissabte, 1 d’agost del 2009
de fet la noticia que buscava a La Stampa era aquesta, com que encara no l'han penjada , poso la del Corriere
Non basta Ronaldo, la Real Juventus vola
Madrid battuto, bianconeri convincenti
DAL NOSTRO INVIATO Esultanza bianconera
SIVIGLIA — C’è scritto Juve sulla sabbia. E, considerato che a Siviglia non c’è il mare ma un campo indecente, quella lasciata dai bianconeri è una traccia che rimane impressa nel calcio estivo. La Juve dei «pragmaticos » fa fuori il Real dei «galacticos » in una partita decisamente poco amichevole e non certo perché in palio c’è la Peace Cup (finale domani alle 22 con l’Aston Villa). Mancano Diego e Kaká, ma i gol di testa su calci da fermo di Cannavaro e Salihamidzic (due acquisti a parametro zero) mettono già a nudo la fragilità del progetto madridista e danno fiducia a quello bianconero, targato Ferrara. La Juve, anche senza il suo gioiello brasiliano fermato in mattinata da un problema muscolare, parte sparata. Giovinco viene atterrato da Miguel Torres sulla sinistra, in zona Del Piero.
Sulla traiettoria del capitano, che al Real ne aveva segnati 3 in Champions nello scorso autunno, si inserisce Cannavaro di testa, tenuto in gioco da Cristiano Ronaldo: per l’ex madridista il gol è una piccola grande vendetta. Gli spagnoli reagiscono subito (Buffon salva su Raul) ma la squadra di Ferrara rimane sempre molto corta e aggressiva, rendendosi pericolosa ogni volta che riesce a distendersi in avanti: Amauri tira fuori di pochissimo su assist di Del Piero (10’) e poi viene fermato solo da un salvataggio sulla linea di Metzelder (25’). Pellegrini, che nuota già in acque agitate, prova a far traslocare Ronaldo sulla sinistra, alternandolo con Granero, l’ex ragazzo dal vivaio che per tornare alla casa madre si è tagliato l’ingaggio da 2,6 a 1,8 milioni.
Il portoghese, che non ha di questi problemi e ha finalmente trovato una villa blindatissima (tra i 7 e i 10 milioni di valore) si fa vedere con due punizioni mal calibrate, anche a causa della sabbia. Il Real sale comunque di tono: Buffon salva alla grande su una percussione centrale di Guti e Felipe Melo ha un bel da fare per sbrigare le pratiche davanti alla difesa. La Juve però regge fino al 40', quando Ronaldo ipnotizza Cannavaro e serve Raul per vie centrali: Chiellini strapazza in area la bandiera merengue e Ronaldo firma su rigore il suo secondo gol consecutivo dagli undici metri. La Juve riparte senza Cannavaro, fermato da un leggero fastidio muscolare, come l’arbitro Johannesson che resta negli spogliatoi. L’avvio del secondo tempo è un’altra fiammata, segno che l’approccio ai momenti chiave della partita funziona già: Giovinco insiste sulla sinistra e inventa un cross per Amauri che costringe Dudek a deviare. Sul corner di Del Piero, Salihamidzic anticipa tutti di testa e ammutolisce per la seconda volta i tifosi madridisti scesi in Andalusia. Ronaldo e Raul reagiscono, ma prima Buffon e poi il palo esterno li tengono calmi. Il palo (36’ s.t.) toglie a Tiago la gioia del 3-1 mentre Pepe all’ultimo si mangia il pareggio. Giusto così: il progetto Juve costa di meno ma almeno per una notte sembra valere di più.
Paolo Tomaselli
01 agosto 2009

