dimecres, 24 de febrer de 2010

Misteris del _ _ _ _ware


Resum del publicat el diumenge passat: les connexions no van, els USB no es detecten, en Pratinsky surt a la recerca d'un servei tècnic el dissabte amb resultat infructuós.
Dilluns per la tarda torna a presentar-se a la port d'un servei tècnic on després d'explicar resumidament el problema m'ofereixen un "pack" de re-configuració per el mòdic preu de 50€ més l' IVA, i que si vull salvar dades cal afegir un suplement d'uns quants eurets per cada tram de 4 Gb, (el fet és que en dec tenir més de 150 i la multiplicació m'espanta una mica.
Torna a casa i decideix re-connectar l'ordinador espatllat, i .... màgia!!! sembla que la sortida a passejar (o sentir que el formatjarien) l'ha fet reflexionar i ha decidit re-configurar-se pel camí.
En definitiva, més enllà del: "¿Ha probado reiniciar el sistema?", crec que es pot afegir: jà l'ha tret a fer un tomb?

diumenge, 21 de febrer de 2010

Dos anys

Aquest cap de setmana he retrocedit una mica en el temps. He substituit la torre del ordinador per una que havia abandonat feia mes de dos anys. Alguna infecció ha desconfigurat les conexions tant de xarxa com les entrades USB i LAN. Ahir el vaig passejar per el barri per presentar-lo a qualsevol de les dues botigues amb servei tècnic que conec, i que com era previsible estaven tancades. Donades les dificultats per aconseguir que els meus fills em deixessin els seus aparells (pensen que soc un perill per el seu hardware-i potser tenen raò), vaig decidir reconectar el vell aparell. Es tracta d'un Pentium que sona com el motor d'una Vespino, i que no et permet tenir més de dos finestres obertes de navegació. El XP no el reconeix Microsoft.
Es curiós adonar-te dels canvis que en poc mes de dos anys has fet en les teves costums cibernàutiques. Passejant per els favorits trobes antics espais als que et conectaves amb assiduitat i que ara et sonen a prehistòria. El pitjor es que les contrasenyes per els actuals no les tens i aquí el Alzheimer et và avisant...
Almenys, el programa de correu, el benvolgut Thundrebird es mantenía configurat i ha pogut fer el salt en el temps.

dissabte, 13 de febrer de 2010

Centralia (el foc intern)


(Una història del segle passat.)
A la decada dels seixanta Centralia (Pennsilvania) era un poble miner de més de 1000 habitants, el seu subsòl era ric en carbó i sembla que els plegaments del terra intercomunicaven una vasta extensió de vetes carboniferes a mode de gran xarxa. Un incendi en un abocador va encendre aquesta gran "web" i des de aleshores no hà deixat de cremar. La majoría dels habitants van anar deixant la localitat jà que des-de els enfondraments fins a les emissions continuades de gasos tòxics, feien difícil una supervivència acceptable. El govern cap els anys vuitanta va fer expropiacions i re-allotjar a la majoría dels habitants. El servei postal americà va donar de baixa el codi postal corresponent.
Els pocs irreductibles que no han marxat sembla que seran forçats a abandonar les terres.
Les perspectives mes favorables estableixen que l'incendi pot extingir-se en un o dos segles.

diumenge, 7 de febrer de 2010

a bicyclette

Em segueix emocionant el blog de David Byrne (tot i que ara feia un temps que no hi passejava). Una entrada de decembre a partir d'un tema militant en Byrne (les bicicletes a ciutat) li serveix per fer un llarg i documentat article sobre la tolerància cultural. Es veu que un rabí d'un barri de Nova York va aconseguir que anulessin un carril bici que passava per la seva sinagoga, ja que li molestava poder veure dones poc vestides desplaçant-se en bicicleta prop de la seva institució. Un grup de joves (jueus) que va repintar el carril, va ser denunciat per la seva mateixa comunitat. Aquest incident li serveix per fer una reflexió de diferents situacions de conflicte que han aparegut a Europa i als USA en els darrers temps. Us en deixo el link.

http://journal.davidbyrne.com/2009/12/121309-the-limits-of-multiculturalism.html