dissabte, 13 de febrer de 2010

Centralia (el foc intern)


(Una història del segle passat.)
A la decada dels seixanta Centralia (Pennsilvania) era un poble miner de més de 1000 habitants, el seu subsòl era ric en carbó i sembla que els plegaments del terra intercomunicaven una vasta extensió de vetes carboniferes a mode de gran xarxa. Un incendi en un abocador va encendre aquesta gran "web" i des de aleshores no hà deixat de cremar. La majoría dels habitants van anar deixant la localitat jà que des-de els enfondraments fins a les emissions continuades de gasos tòxics, feien difícil una supervivència acceptable. El govern cap els anys vuitanta va fer expropiacions i re-allotjar a la majoría dels habitants. El servei postal americà va donar de baixa el codi postal corresponent.
Els pocs irreductibles que no han marxat sembla que seran forçats a abandonar les terres.
Les perspectives mes favorables estableixen que l'incendi pot extingir-se en un o dos segles.

4 comentaris:

Allau ha dit...

La trobo una història sensacional. Fa poc, a las Tablas de Daimiel va passar una cosa similar (tot i que el foc ja està extingit).

pilar ha dit...

magnífica la foto que ilustra el comentario, ¿o es una pintura?

pratinsky ha dit...

Hola Pilar, la foto es de Google, pero parece que tambiés está clogada en el Google Earth.

Lluís Bosch ha dit...

Un dia d'aquests he sentit parlar de Centralia en algun documental de la TV. Una bona història.