dissabte, 6 de març de 2010

la magnitud de la tragèdia


Aquest matí he visitat la exposició Monzó del Santa Mònica. Tot ha anat prou be fins que he arribat al bar interactiu. Després del fals WC, el meu esperit Toca-Toca ha decidit premer el boto vermell de la sortida d'emergència fet que ha desencadenat una sirena d'alarma que s'ha mantingut activada més de cinc minuts...
Entranyable el Tele-eXpres i el Monzó reporter de guerra al Vietnam.
La col·lecció de trastorns neurològics amb el seus corresponents diplomes ja val la visita.
Potser excessiva la constant referència al gin-tònic, i a les copes en general. Tot i que si, tant el Bikini com el Snooker eren el seus quarters generals, i era difícil no trobar-lo amb el vas llarg a la mà.

1 comentari:

Allau ha dit...

Prat, un Monzó sense gintònic és com un jardí sense adob.