dissabte, 9 d’octubre de 2010

Mario Vargas a la Semana del Cine en Color


En associació forçada, el recent Nobel a Mario Vargas Llosa m'ha fet recuperar el primer cop que el vaig veure. Deuria ser a 1970 o 1971, i a l'auditori del Palacio de las Naciones de Montjuic. M'havien regalat un passi per a totes les funcions de cinema que durant una setmana es feien en aquell auditori, i aquell dia es presentava una pel·licula peruana ambientada a la selva (La muralla verde) i Vargas Llosa i senyora estaven entre els convidats. Feia poc que havia llegit la meva primera novel·la de MVL (La casa verde), que recordo haver començat en el meu primer i únic viatge en Talgo cap a Madrid.
Poc temps després, en una visita a Paris vaig anar a parar a un hotelet de la rue Sommerard, que quan vaig mostrar el meu passaport peruà, es van afanyar a dir-me que la chambre de bonne sense finestra (amb claraboia zenital) al quart o cinquè pis d'un hotel sense ascensor que em van donar, l'havia ocupat feia uns anys Monsieur Vargas...
Només en una setmana de cine en color vaig poder veure Blow Up, Zabriskie Point, Baisers Volés, Queimada, The Go-Between...

1 comentari:

pratinsky ha dit...

"Leí la primera novela de Mario, La ciudad y los perros, en 1963. Apenas un año más tarde recalé en la sede central de la agencia France Presse, en la plaza de la Bolsa parisiense, en demanda de un puesto. Tienes suerte, me dijeron, hace poco se nos marchó un peruano, un tal Vargas Llosa; le dieron un premio de novela y al parecer ha decidido dedicarse desde ahora solo a la literatura, te puedes sentar en su silla". Juan Luis Cebrián
llit o cadira, ben bé no es el mateix :)