Ciclisme paralímpic (aquest matí els he trobat per BCN) impressionat...

Archivo para Juny, 2009

Les 24 Hores de Montjuïc, nou desafiament per l’equip paralímpic de Catalunya Team

Juny 30th, 2009 | Category: General

Els ciclistes paralímpics de Catalunya Track Cycling Team, Raquel Acinas, Juanjo Méndez, Ramon Álvarez i el tècnic Bernat Moreno, s’uneixen al repte de les 24 Hores ciclistes de Montjuïc, que tindran lloc el pròxim cap de setmana al mític circuit barceloní, a partir de les 19:00 hores del divendres.

El repte és important per als ciclistes paralímpics de l’equip català, amb amputació de la cama esquerra en els tres casos i també el braç del mateix costat al cas d’en Juanjo, sots-campió paralímpic a Pequín 2008 i Atenes 2004.

Que la discapacitat no representa cap impediment per a desenvolupar amb éxit una carrera esportiva ja ho han demostrat en sobrades ocasions, però ara, com per a la resta dels participants, el desafiament que proposa l’Ajuntament de Barcelona i RPM Events, empresa organitzadora de la prova, és inèdit i il·lusionant.

(text i foto: Carmelo Esteban/catalunyateam.com)

¿Donde está Jenaro?... la sol·lució a la premsa d'aquesta setmana

CÁDIZ

Hoy finalizan las labores de búsqueda de Jenaro Jiménez

El empresario gaditano, de 41 años, salió a practicar pesca submarina el domingo y aún continúa desaparecido

16.04.08 -

I. MACÍAS

Vota

12 votos

Opina Ver comentarios (3) Imprimir Enviar Rectificar

La familia de Jenaro Jiménez, el empresario de 41 años que desapareció el domingo tras ir a practicar pesca submarina, continúa desesperada ante la falta de noticias sobre lo que le ha podido ocurrir. Patrulleras de la Guardia Civil y Salvamento Marítimo retomaron ayer la búsqueda en la zona de Atlanterra en Tarifa, unas labores que concluirán hoy, cuando se cumplan tres días de su desaparición.

La Subdelegación del Gobierno en Cádiz informó ayer que a este dispositivo de búsqueda se han incorporado un helicóptero, un remolcador y una embarcación de Salvamento Marítimo, mientras que la Guardia Civil continúa ayer rastreando por tierra la zona.

Un grupo de Actividades Subacuáticas de la Guardia Civil (GEAS) inspeccionó el lugar en el que al parecer desapareció el buzo, sin que se produjera ningún resultado. De momento sólo se ha encontrado una aleta de la talle 44-46 y de la marca Challenger, que al parecer coincide con una que Jenaro Jiménez había comprado hace una semana en una superficie deportiva de El Puerto de Santa María.

El empresario, hijo de un conocido graduado social de Cádiz, Jenaro Jiménez Maisonnave -nombrado la semana pasada vicepresidente de honor del Colegio en Cádiz, un acto en el que estuvo acompañado de toda su familia, incluido su hijo Jenaro-, además es padre de un niño y su mujer está en avanzado estado de gestación.

Jenaro fue visto por última vez en el espigón de la playa de los alemanes, cuando a las siete de la mañana se dirigía a pescar. Dejó cerca aparcado su BMW y nada más se supo. Por la tarde, saltó la voz de alarma, cuando la familia comprobó que no contestaba al móvil y que aún no había regresado, por lo que lo puso en conocimiento de la Guardia Civil.

Jenaro padece diabetes y en los últimos meses había tenido problemas con el azúcar, por lo que la familia no descarta que haya sufrido un desvanecimiento mientras practicaba submarinismo.

Las labores de búsqueda finalizarán esta noche.

Opina

3 OPINIONES

18/Apr/2008 | 14:27:34

MAR

Mi más sincero apoyo a la familia y allegados.... -Un beso enorme Anabel y Alvarito-Hoy he estado viendo las fotos de la cena de Navidad. Y solo puedo decir....JENARO, TE ESPERAMOS.

A favor (18)En contra (31)

Comentario inadecuado

Por favor seleciona el motivo por el que crees que este comentario es inadecuado

Escriba aquí el motivo de la denuncia.denunciar comentario

17/Apr/2008 | 00:05:34

Menchu Corbacho

Esto va para Anabel,Menchu,Susana,Ernesto, padres,suegros ,cuñados-as y resto de familiares, desde aquí Mallorca mi familia y yo os mandamos nuestro apoyo y recibid de nuestra parte un gran abrazo, y sobre todo nuestro deseo es el mismo que todos deseamos, que vuelva Jenaro, pero que vuelva ya.

A favor (19)En contra (10)

Comentario inadecuado

Por favor seleciona el motivo por el que crees que este comentario es inadecuado

Escriba aquí el motivo de la denuncia.denunciar comentario

16/Apr/2008 | 18:48:39

FERNANDO (CADIZ)

Ojalá aparezca y con vida por supuesto. Un saludo muy cordial sobre todo a los allegados de este ciudadano gaditano.

A favor (19)En contra (8)

Comentario inadecuado

SGAE

Se quedarían sin dinero para vestuario y decorados

La SGAE pide a Zalamea 14.000 € por representar la obra 'El alcalde de Zalamea'

Los vecinos de Zalamea de la Serena ensayan la obra, en 2003. | Efe

• La obra no es la original de Calderón sino una adaptación de Brines
• El escritor regaló su 'versión' al pueblo en que se inspiraba la historia
• La cantidad exigida conlleva que no se pueda costear decorados y vestuario

David Vigario | Mérida

Actualizado jueves 13/08/2009 05:23 horas

• Disminuye el tamaño del texto
• Aumenta el tamaño del texto

Comentarios 25

La Sociedad General de Autores de España no descansa. Y menos en verano, cuando las representaciones teatrales se multiplican. En la localidad extremeña de Zalamea de la Serena, famosa por la obra de Calderón de la Barca 'El alcalde de Zalamea', 600 vecinos la representan todos los años.

En la plaza del pueblo representan la venganza de Pedro Crespo, primero labrador y luego alcalde, que se tomó la justicia por su mano, en pleno siglo XVI y mató al capitán de los Tercios de Flandes por violar a su hija. Este verano, 180 niños participan en la función. Los 600 vecinos llevan ensayando desde hace meses y, en las últimas semanas, hasta pasadas las 2.30 de la madrugada.

Cuando los vecinos, con su esfuerzo, han conseguido que, a partir de esta edición, el evento sea declarado Fiesta de Interés Turístico Regional, llega la Sociedad General de Autores (SGAE) e intenta cobrar al Ayuntamiento, organizador del evento, "entre 12.000 y 14.000 euros", según denuncia el alcalde de Zalamea, el contemporáneo, Javier Paredes.

Lo más curioso del caso es que la interpretación que recrean los 600 vecinos no es la literal de la obra de Calderón, sino una adaptación del autor Francisco Brines, que la donó hace unos años al pueblo de forma altruista y así se ha representado durante 15 veranos consecutivos.

Si al final la SGAE ejecuta su amenaza de cobro, el año que viene tendra que "realizar una adaptación libre del texto, pues ni tan siquiera vale que la adaptación de la obra haya sido un regalo del autor a toda la gente de Zalamea".

Según los datos aportados por el Ayuntamiento, la cantidad exigida por la Sociedad de Autores conllevaría que ni tan siquiera se pudiera hacer frente al pago de los gastos de la representación, que fundamentalmente se basan en los decorados y el vestuario de los 600 actores.

Ara et toca Pedrito (de L'Avvenire)

8 Agosto 2009

Da Almodovar alla Cassazione

Non spacciare per famiglia ciò che famiglia non è

Va rassicurato Pedro Almodovar: Benedetto XVI non ha bisogno di fare una passeggiatina fuori del Vaticano per rendersi conto di certi fenomeni sociali; fenomeni che peraltro appaiono assai marginali, se si guarda al totale degli abitanti del Pianeta e, soprattutto, al di là di certi contesti del decadente Occidente. Sì: perché il noto cineasta sembra addebitare al Papa di non riconoscere altro che «la variante cattolica della famiglia», ignorando la pretesa realtà di una pluralità di esperienze familiari. Di qui l’invito a uscire dal Vaticano per vedere finalmente il mondo, giacché «è del tutto folle non riconoscere come vivono oggi milioni e milioni di persone». Almodovar va rassicurato perché attraverso quell’enorme rete che avvolge tutto il globo, data dalle strutture ecclesiastiche, dalle associazioni e dai movimenti, dalle opere sociali e di volontariato, dall’immenso strumentario di carità, la Chiesa cattolica è presente in tutti i contesti umani ed è certamente il miglior conoscitore di come va il mondo.

Verrebbe da domandarsi, semmai, quali siano i limiti d’orizzonte e le fonti dirette di conoscenza di chi lancia certe inutili provocazioni. Qui occorre precisare che non esiste una 'variante cattolica della famiglia'; che la famiglia, come società costituita dal matrimonio, presenta una struttura essenziale, invariabile e invariata nel tempo, com’è dato rilevare a livello storico, etnologico, antropologico, giuridico; che il matrimonio cristiano è nient’altro che l’elevazione a dignità di sacramento, tra battezzati, dell’istituto naturale. Certamente, la storia insegna che a livello personale, le esperienze concrete possono essere più o meno fedeli al modello; ci sono storie di fallimenti, umanamente dolorosi e che debbono essere oggetto di umana vicinanza, ma anche storie di eroismi nel mantenere fede alla parola data, nel volere il bene del coniuge, dei figli, degli altri componenti il gruppo familiare, anche quando l’amore sia scomparso o quando sia venuta meno l’utilità del vivere insieme.

Così come la storia insegna che vi possono essere forme di solidarietà umana anche al di fuori della famiglia, dove i vincoli di sangue non contano perché non ci sono, che si fanno carico dei più piccoli, dei più deboli, di chi non può contare sulle proprie forze; forme di solidarietà di cui – grazie a Dio – è intessuta la quotidianità, che umanizzano la convivenza e che dovrebbero essere meglio sostenute e incoraggiate. Il problema, però, è non confondere le più diverse espressioni del farsi carico dell’altro con la famiglia; non contrabbandare per comunità familiare ciò che tale non è. In questo senso lascia molto perplessi una sentenza della Cassazione, appena resa nota, secondo cui «il diritto non può non tener conto dell’evoluzione della società e della necessità di adattare le sue regole ai mutamenti della realtà sociale», che «oggi famiglia e matrimonio hanno un significato diverso e più ampio» rispetto a quello che veniva loro attribuito in passato, e che «la stabilità del rapporto, con il venir meno dell’indissolubilità del matrimonio, non costituisce più caratteristica assoluta e inderogabile e anzi spesso caratterizza maggiormente unioni non fondate sul matrimonio».

A prescindere, infatti, dalla coerenza di queste affermazioni con l’articolo 29 della Costituzione, che nella misura in cui «riconosce la famiglia come società naturale fondata sul matrimonio» dà chiaramente a vedere che il paradigma di riferimento precede il diritto positivo e non può da questo essere mutato, rimane pur sempre la domanda alla quale nessuno ha mai fornito una risposta, e cioè: perché si pretendono gli effetti giuridici di quel matrimonio che non si vuole?

È la volontà manifestata formalmente e pubblicamente di farsi carico di coniuge e figli, per il futuro, nella buona o nella cattiva sorte, che qualifica e distingue la famiglia, e non il mero scorrere del tempo. Tornando ad Almodovar, nasce un dubbio: certa cinematografia vuol essere realmente uno specchio della realtà o, viceversa, vuole incidere sulla realtà sociale per modificarne valori etici e cultura? È descrizione o manipolazione? Rappresenta per allertare sulle difficoltà che in determinati contesti, oggi, la famiglia incontra a realizzarsi secondo la propria natura, o persegue l’obiettivo ideologico – ma anche utopistico – del suo superamento?

Giuseppe Dalla Torre

Un poble ben senyalitzat

Ara bé, tot ho tenen al mateix costat... (clicar l'imatge per poder llegir els cartells)

Balenes Tenerife

Pregunta: Tot i compartir trets comuns (som mamífers?)





es pot dir que hi han balenes i balenes?





























Resposta: Si

Bilingüisme a Mallorca, entre els manifestants Air Berlin, i Rosa Diez, i Ciutadans de Catalunya ... van a defensar l'espanyol o l'alemany?

Los representantes políticos

Cerca de una treintena de entidades de todo signo se han adherido a la protesta. Miembros del PP balear, Rosa Díez (UPyD), Albert Rivera (Ciutadans), Regina Otaola (alcaldesa de Lizarza) o Álvaro Middelmann (director de Air Berlin en España y Portugal) también han participado en la marcha.

Rosa Díez, en la marcha por el bilingüismo.

En concreto, en representación de los populares, se han unido a la protesta el alcalde de Calvià, Carlos Delgado, el vicepresidente del PP balear, Juan Ramón Bauza, el portavoz del PP de las islas, Carlos Simarro, el presidente de este partido en Mallorca, Joan Rotger. y el presidente del PP de la comarca alavesa de Ayala y presidente de DENAES, Santiago Abascal. Rosa Estarás no asistió por encontrarse en un acto electoral.

Como máximo dirigente del PP balear en sustitución de Estarás –su nombre ya suena para sustituirla por su marcha a Estrasburgo– José Ramón Bauzá remarcó que él representa, al ir en nombre de su partido, a la mayoría de la sociedad, después de que en el Congreso se aprobaran una serie de postulados que "son los que hacen que hoy estemos presentes en esta manifestación".

De este modo, indicó que el PP defiende que todos los ciudadanos puedan emplear las lenguas oficiales de Baleares "sin que por eso se les pueda discriminar por motivos de lengua", mientras que también apuesta por que la lengua sea valorada como un mérito y no como un requisito en la administración pública.

Distinta opinión mantuvo Carlos Delgado, que se enfrentó a Estarás por la presidencia del partido en las islas y que dejó claras sus diferencias con ella. Delgado recordó que en el último Congreso Regional del PP se rechazó una moción presentada por él en la que apostaba por la libre elección de lengua en las escuelas. "Estarás ha sido la única coherente en no venir a la manifestación, porque no está a favor de la libertad de lengua", resaltó, a la vez que dijo no entender la presencia de José Ramón Bauzá, después que votara en contra de la citada moción.

"Supongo que está porque ve que yo tenía razón o porque ve que se están equivocando y que si continúan en esta línea no ganarán las elecciones", aseveró Delgado, quien criticó que lo que se aprobó en el Congreso Regional del PP respecto a la lengua "no se corresponde con la actitud posterior de esta formación, ni con la tendencia que está iniciando en estos momentos".

Fotos cedidas por Libertad Balear

Profiden Ultra

• ELPAIS.com >
• Deportes

MUNDIALES DE NATACIÓN | ROMA'09

Oro y diamantes en la piscina

Ryan Lochte celebra su medalla de oro en 400 estilos con una sonrisa 'preciosa'

ELPAÍS.com 02/08/2009

Vota

Resultado 87 votos

Ryan Lochte muestra su medalla de oro.- EFE

Ryan Lochte, el amigo loco de Phelps, enseña los dientes a sus rivales antes de disputar la final de los 400 metros estilos en categoría individual. Ocho largos más tarde, este surfista, natural de Nueva York y amante del voley playa femenino, vuelve a abrir la boca, esta vez con una amplía sonrisa que certifica que acaba de ganar la medalla de oro. Suele ponerse una dentadura de diamantes para darle a la vida un toque divertido y extravagante.

Passejant-me per La Stampa, i no trobar aquesta noticia... sort que demà marxo de vacances.

El Vaticà desmenteix que estudiï que els fills dels capellans portin els seus cognoms

1. • El portaveu de la Santa Seu considera "sense fonament" les informacions del diari 'La Stampa'
   

MÉS INFORMACIÓ

• El Vaticà estudia que els fills dels capellans puguin heretar

EFE
CIUTAT DEL VATICÀ

El Vaticà ha desmentit avui que estigui estudiant mesures perquè els fills dels capellans puguin portar el cognom del pare i heretar-ne els béns personals i ha considerat "sense fonament" les informacions relacionades amb aquesta qüestió, segons el portaveu de la Santa Seu, el jesuïta Federico Lombardi, que ha sortit al pas de les informacions publicades ahir pel diari italià La Stampa.

"A les preguntes que m'han fet sobre aquest article, en què s'afirma: "Per impuls de la Congregació per al Clero s'han celebrat algunes reunions per estudiar el tema dels fills de sacerdots i que han estat escoltats els parers d'algunes persones", responc que aquestes informacions no tenen fonament", ha dit Lombardi en un breu comunicat.

La Stampa ha informat que la Santa Seu estudia mesures per als cada vegada més nombrosos casos de capellans que viuen en concubinat i tenen fills i que entre les solucions que estudia hi ha la de garantir a la prole el cognom del pare i que en puguin heretar els béns personals.

Sud-amèrica i Àustria

Segons el matutí torinès, les últimes setmanes, impulsades per la Congregació per al Clero que presideix el cardenal brasiler Claudio Hummes, s'han celebrat diverses reunions per tractar aquest problema, que afecta, segons el diari, especialment Sud-amèrica i països europeus com Àustria.

Sempre segons aquest diari, la Santa Seu "tem" que els reconeixements de paternitat amb les proves d'ADN suposin "una allau" de procediments judicials, que desemboquin en causes milionàries.

D'aquí ve que "estudiï" --va publicar ahir el diari-- mesures per garantir els drets socials de la dona i els fills "amb una espècie de contracte civil que permetria als fills portar el cognom del capellà pare i heretar només els seus béns personals".

Després de 30 anys sufragant el vol més car al mon mundial

Últim vol a Londres

Iberia suprimeix la seva última ruta internacional des del Prat i només operarà a Barcelona vols amb destinació a Madrid

Josep Ferrer

Aeroport del Prat-Barcelona

Ult. Act. 02/08/2009 01:34

gran | petit 59 opinions

La companyia Iberia operarà sota mínims a l’Aeroport de Barcelona. L’única connexió internacional que li quedava, el vol amb Londres, el suprimirà aquest mes d’octubre i només enllaçarà la capital catalana amb Madrid, segons han confirmat a l’AVUI fonts de l’aerolínia. La retirada de l’aeroport del Prat ha anat en benefici de la seva filial de baix cost Clickair, ara fusionada amb Vueling, a la qual ha traspassat la majoria d’enllaços espanyols i internacionals, tret d’alguns itineraris molt puntuals que se’ls ha quedat la seva altra filial, Air Nostrum. Els més perjudicats per aquesta decisió han estat les persones que viatgen per negocis, que han perdut connexions directes i de qualitat amb els principals centres financers europeus.

Fins a l’1 d’octubre del 2006, data d’inici de les operacions de Clickair, Iberia utilitzava l’Aeroport de Barcelona com un petit hub de vols europeus, sobretot del corredor Mediterrani, perquè “portava passatgers de València o Màlaga i d’aquí els distribuïa cap a Europa”, explica el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Germà Bel. Amb la seva retirada, tots aquests passatgers que passaven pel Prat “ara es veuen obligats a anar a Madrid” perquè Clickair abans i ara Vueling “actuen com a companyies de baix cost que volen punt a punt i no pas com a distribuïdors”.

De fet, Clickair es va quedar la majoria de slots –hores de vol– de destinacions europees d’Iberia, però amb alguns canvis i modificacions que han afectat directament les empreses, tal com s’han queixat reiteradament la Cambra de Comerç de Barcelona i alguns sectors empresarials del país. Un exemple clar el trobem amb la connexió amb París. Vueling vola a l’aeroport d’Orly, on el cost de les operacions per les companyies aèries és força més econòmic que aterrar al gran aeroport parisenc de Charles de Gaulle, un veritable hub intercontinental.
Els clients també ho pateixen perquè els serveis oferts per Iberia no tenen res a veure amb els de les companyies de baix cost.

Però així com Iberia ha girat l’esquena a Barcelona i Catalunya, algunes altres companyies de bandera com British Airways, Air France, KLM i Lufthansa ofereixen vols als principals centres de negocis europeus. És clar, amb tot, que el seu objectiu no és convertir Barcelona en el seu aeroport hub, sinó atraure passatgers cap als seus centres distribuïdors, com ara Londres, París, Frankfurt i Amsterdam. Tot el contrari del que pretén Spanair: els nous dirigents s’han proposat convertir el Prat en el seu centre neuràlgic d’operacions agafant el relleu d’Iberia.

Josep Pla i els terrats de Barcelona

EL MODERNISME LI PRODUEIX URTICÀRIA

És cosa sabuda que el decorativisme arquitectònic modernista li produeix urticària des de l'època en què estudiava. Mig recordant les sensacions dels seus passeigs per l'Eixample d'aleshores, mig clamant pel que encara queda d'aquell esperit que ell considera tan nefast, la repassada sarcàstica dels seus elements més característics arriba, diguem-ne, a cotes d'expressivitat altes -a base d'una retòrica de l'analogia. "Així, Barcelona sembla una ciutat amb el cap a baix i les cames enlaire" (O. C. 3, 240), perquè "en el punt concret de les cornises i teulats no hem pas tingut gaire sort. Tan complex és rematar un edifici? ¿Serà cert -em demanava- que no sabem acabar les coses? (...) a Barcelona hi ha dotzenes i dotzenes d'edificis acabats d'una manera merament zoològica." (O. C. 3, 263). I d'efectes palpablement negatius: "Els templets, cucurutxos, excrescències assírio-babilòniques, barretines i coladors de cafè, lleons i matrones, espàrrecs i globus terraquis, les mil invencions ornamentals que rematen els terrats de les cases de Barcelona són una pura indecència. (...) No podia pas sofrir-los. Em produïen una molèstia física -em feien posar la pell de gallina." (O. C. 3, 266). Els efectes dels ferros dels balcons no són menys devastadors: "N'hi ha tants, que la seva universal presència contribueix a la tendència a la claustrofòbia que fomenten els carrers regulars de la quadrícula, sobretot en certes tardes lívides i ara que el creixement de la ciutat fa que els carrers de l'Eixampla [sic] semblin cada dia més estrets.

"Aquests ferros exciten aquesta sensació en termes vivíssims. Aquests ferros de barana us punxen el front com una corona d'espines o us furguen en la boca de l'estómac amb una persistència maligna." (O. C. 3, 287).

Anti Sweeden (els texans noruecs de moda) amb banda musical de Sunn O)))

de fet la noticia que buscava a La Stampa era aquesta, com que encara no l'han penjada , poso la del Corriere

Non basta Ronaldo, la Real Juventus vola

Madrid battuto, bianconeri convincenti

Esultanza bianconera

DAL NOSTRO INVIATO
SIVIGLIA — C’è scritto Juve sulla sabbia. E, considerato che a Siviglia non c’è il mare ma un campo indecente, quella lascia­ta dai bianconeri è una traccia che rimane impressa nel calcio estivo. La Juve dei «pragmati­cos » fa fuori il Real dei «galacti­cos » in una partita decisamente poco amichevole e non certo perché in palio c’è la Peace Cup (finale domani alle 22 con l’Aston Villa). Mancano Diego e Kaká, ma i gol di testa su calci da fermo di Cannavaro e Saliha­midzic (due acquisti a parame­tro zero) mettono già a nudo la fragilità del progetto madridista e danno fiducia a quello bianco­nero, targato Ferrara. La Juve, anche senza il suo gioiello brasiliano fermato in mattinata da un problema mu­scolare, parte sparata. Giovinco viene atterrato da Miguel Tor­res sulla sinistra, in zona Del Pie­ro.

Sulla traiettoria del capitano, che al Real ne aveva segnati 3 in Champions nello scorso autun­no, si inserisce Cannavaro di te­sta, tenuto in gioco da Cristiano Ronaldo: per l’ex madridista il gol è una piccola grande vendet­ta. Gli spagnoli reagiscono subi­to (Buffon salva su Raul) ma la squadra di Ferrara rimane sem­pre molto corta e aggressiva, rendendosi pericolosa ogni vol­ta che riesce a distendersi in avanti: Amauri tira fuori di po­chissimo su assist di Del Piero (10’) e poi viene fermato solo da un salvataggio sulla linea di Metzelder (25’). Pellegrini, che nuota già in ac­que agitate, prova a far trasloca­re Ronaldo sulla sinistra, alter­nandolo con Granero, l’ex ragaz­zo dal vivaio che per tornare al­la casa madre si è tagliato l’in­gaggio da 2,6 a 1,8 milioni.

Il portoghese, che non ha di que­sti problemi e ha finalmente tro­vato una villa blindatissima (tra i 7 e i 10 milioni di valore) si fa vedere con due punizioni mal calibrate, anche a causa della sabbia. Il Real sale comunque di tono: Buffon salva alla grande su una percussione centrale di Guti e Felipe Melo ha un bel da fare per sbrigare le pratiche da­vanti alla difesa. La Juve però regge fino al 40', quando Ronal­do ipnotizza Cannavaro e serve Raul per vie centrali: Chiellini strapazza in area la bandiera me­rengue e Ronaldo firma su rigo­re il suo secondo gol consecuti­vo dagli undici metri. La Juve riparte senza Canna­varo, fermato da un leggero fa­stidio muscolare, come l’arbitro Johannesson che resta negli spo­gliatoi. L’avvio del secondo tem­po è un’altra fiammata, segno che l’approccio ai momenti chia­ve della partita funziona già: Giovinco insiste sulla sinistra e inventa un cross per Amauri che costringe Dudek a deviare. Sul corner di Del Piero, Saliha­midzic anticipa tutti di testa e ammutolisce per la seconda vol­ta i tifosi madridisti scesi in An­dalusia. Ronaldo e Raul reagi­scono, ma prima Buffon e poi il palo esterno li tengono calmi. Il palo (36’ s.t.) toglie a Tiago la gioia del 3-1 mentre Pepe all’ul­timo si mangia il pareggio. Giu­sto così: il progetto Juve costa di meno ma almeno per una notte sembra valere di più.

Paolo Tomaselli
01 agosto 2009

Una visió xinesa de la salut pública (de La Stampa de Torino)

clicar el títol