EL MODERNISME LI PRODUEIX URTICÀRIA
És cosa sabuda que el decorativisme arquitectònic modernista li produeix urticària des de l'època en què estudiava. Mig recordant les sensacions dels seus passeigs per l'Eixample d'aleshores, mig clamant pel que encara queda d'aquell esperit que ell considera tan nefast, la repassada sarcàstica dels seus elements més característics arriba, diguem-ne, a cotes d'expressivitat altes -a base d'una retòrica de l'analogia. "Així, Barcelona sembla una ciutat amb el cap a baix i les cames enlaire" (O. C. 3, 240), perquè "en el punt concret de les cornises i teulats no hem pas tingut gaire sort. Tan complex és rematar un edifici? ¿Serà cert -em demanava- que no sabem acabar les coses? (...) a Barcelona hi ha dotzenes i dotzenes d'edificis acabats d'una manera merament zoològica." (O. C. 3, 263). I d'efectes palpablement negatius: "Els templets, cucurutxos, excrescències assírio-babilòniques, barretines i coladors de cafè, lleons i matrones, espàrrecs i globus terraquis, les mil invencions ornamentals que rematen els terrats de les cases de Barcelona són una pura indecència. (...) No podia pas sofrir-los. Em produïen una molèstia física -em feien posar la pell de gallina." (O. C. 3, 266). Els efectes dels ferros dels balcons no són menys devastadors: "N'hi ha tants, que la seva universal presència contribueix a la tendència a la claustrofòbia que fomenten els carrers regulars de la quadrícula, sobretot en certes tardes lívides i ara que el creixement de la ciutat fa que els carrers de l'Eixampla [sic] semblin cada dia més estrets.
"Aquests ferros exciten aquesta sensació en termes vivíssims. Aquests ferros de barana us punxen el front com una corona d'espines o us furguen en la boca de l'estómac amb una persistència maligna." (O. C. 3, 287).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada