dimarts, 20 de gener de 2009

l'autobus d'e-cristians

Aquesta tarda finalment i en viu i en directe, he vist amb els meus propis ulls el primer autobús de la ferotge batalla cartellera. No sé si per els efectes combinats dels gassos de combustió, el fred, i la possible disminució d'0xigen cerebral (portava gairabé 20 minuts de bicing), el missatge que e-cristians han penjat de Gandhi m'ha semblat d'una interpretació complexe: "Quan tots t'han abandonat, Deu està amb tú". Bé, no sé si heu tingut ocasió de coneixer gaires abandonats per tothom, però per pocs que n'hagueu tractat haureu notat amb facilitat que la seva situació no és , si menys no, desitjable. Pocs superaran el trangol i gairabé sempre per l'ajut de algún recolzament d'algun ens materialitzable (persona, activitat, fàrmac, finançament, etc). Els que no troben cap d'aquestes ajudes acaben malament en moltissims casos. Aixó que voldría dir? Que també arriba un moment en que Deu els abandona? Entendriem que un suicida recolzat per Deu prengués la decissió definitiva?
Definitivament que m'ho expliquin.

Us afageixo un enllaç de la pàgina de e-cristians en el que aporten frases per la campanya, i no dirieu a quí trobo entre els autors? donç sí a Silveri Garrell.
Apa que disfruteu, i sobretot que no us deixi tothom, jà que tot i que finalment hi hagí Deu, sempre és perillos.