dissabte, 6 de desembre de 2008

Quatre Camins, i sempre tria l'equivocat

Crónica d'aquest matí al Periódico de Catalunya, a cops penses que aquesta agressivitat és un problema relacionat amb els canvis hormonals de l'adolescència i primera joventut, però aquest "perla", cinquanteja i sembla que segueix esverat. De tota manera val per a fer-se una idea de la vida que hi hà a l'altre banda del mur... (i no parlo del mur del Facebook).


Un dels reus del motí de Quatre Camins va participar en la fuga de la Model i va ser membre de la banda del 'Vaquilla'

  1. La seva vida és part de la història criminal recent
Elegant José Antúnez (amb corbata), en un moment del judici celebrat aquesta setmana a Barcelona. Foto: JOAN CORTADELLAS" width="250" height="238">
Elegant José Antúnez (amb corbata), en un moment del judici celebrat aquesta setmana a Barcelona. Foto: JOAN CORTADELLAS
MAURICIO BERNAL / J. G. ALBALAT
BARCELONA
José Antúnez Becerra va saltar per primera vegada a les pàgines dels diaris a principis del 1972. El seu nom figurava en una breu notícia sobre l'arrest de tres homes que havien entrat a robar en un taller del barri del Bon Pastor, i que davant la frustrant evidència que no hi havia res, absolutament res de valor, van decidir calar foc al local. An- túnez tenia poc més de 15 anys, però la seva manera d'actuar ja estava plena de caràcter, i a partir de llavors cada vegada que el seu nom va aparèixer a la premsa va ser per confirmar les maneres d'un genuí truà: ¿No hi ha res per robar? Doncs a cremar-ho tot.
Avui té 51 anys i és un dels 17 presos que aquesta setmana van seure davant el jutge acusats de promoure el motí de Quatre Camins i participar-hi, fa gairebé cinc anys. La seva presència al banc dels acusats no sorprèn ningú: sembla el lloc natural d'un home acostumat a donar sempre guerra, o a estar implicat en la jugada, on hi hagi embolics, colze a colze amb els delinqüents de més renom: el seu nom figura a la llista dels 45 presos que el 1978 es van fugar cinematogràficament de la presó Model, i en l'extens repertori de companys de José Moreno Cuenca (el Vaquilla), i en l'índex de perpetradors de més de mitja dotzena de motins, intents de motí i fugues que van acabar en no res. Va ser integrant de la COPEL (Coordinadora de Presos en Lluita), i potser d'aquí li va quedar el costum de lluitar per tot. Es resisteix, insulta els guàrdies, es talla les venes per esquivar els judicis; porta a terme el paper de pres macarra, decidit a ser sempre una enutjosa pedra a la sabata.

Estratègies per empipar
Antúnez Becerra va néixer a Talavera la Real (Badajoz) el 24 de juny de 1957, i des d'aleshores ha estat la meitat del temps a la presó. Coneix per dins les presons de Logronyo, Girona, Quatre Camins, Ponent i Brians 1, i sense ser el que es diu un exemplar vivent de la història de la delinqüència a Catalunya --aquí es va instal.lar, es va preparar i va executar--, sí que és un home que els últims 30 anys ha estat aquí, sempre: mateiral per a l'hemeroteca.
Que el juny del 78 el seu nom aparegués a la llista de fugats de la Model ja li assegurava un petit lloc en la posteritat (la posteritat dels rufians, s'entén). A Antúnez el van capturar una altra vegada al juliol, després de cometre diversos atracaments, i a partir d'aquí el seu nom es va fer familiar per dues coses: la seva relació amb el Vaquilla, per un costat, i la seva actitud gens resignada a la presó. Aquell mateix any, a finals d'agost, va provocar un incendi a la seva cel.la, va deixar tancat el funcionari que va anar a rescatar-lo i --armat amb un punxó artesanal-- va intentar obrir-se pas fins que va ser reduït; un altre dia (abril del 82), va intentar obrir un forat als calabossos de l'Audiència de Barcelona amb la intenció de fugar-se; i dos anys més tard, el 1984, un dia que era conduït per una galeria de la Model, es va apoderar de la maça d'un obrer --hi havia obres a la presó-- i va començar a destrossar les portes de les cel.les cridant els presos a la rebel.lió. Ningú li va fer cas.
Però Antúnez no és només un reu disposat a trencar constantment les regles, i en el seu porfidiós afany de desafiar els altres és capaç d'arribar més lluny: fer-se mal, si és necessari. ¿Com evitar, a les portes del jutjat, la cara del jutge? Lesionant-se. Forçant una visita al metge. La primera vegada que ho va fer, el 1981, va fer servir un tros de vidre per fer- se talls profunds al pit i els braços. Més tard, el 1984, va utilitzar un ganxo per als cabells. Les dues vegades va ser traslladat a l'hospital. Al banc dels acusats pel motí de Quatre Camins va cridar l'atenció més que ningú perquè sempre s'hi va presentar amb corbata, i alguns dies fins i tot amb vestit, i perquè en un grup en què la majoria tenia aspecte de subaltern ell tenia cara i posat de padrí. A sota d'aquell vestit hi ha una gran quantitat de tatuatges, com correspon, però també hi ha nombroses cicatrius. Moltes se les ha fet ell mateix.

Com Robert De Niro
Com Robert De Niro fent de Max Cady (El cabo del miedo), Antúnez va estudiar dret, potser --com Cady-- per conèixer bé el text de la llei. La majoria de les seves condemnes han estat per robatoris amb violència, tot i que a mitjans dels anys 90 va anar a la presó per complicitat en un assassinat del germanastre del Vaquilla. Potser això que va dir a Quatre Camins, dies després del motí, serveix per il.lustrar la classe de personatge --de pres, de delinqüent-- que és: "Aquell serà el següent, aquell és el que ens hem de carregar", va cridar, mirant a un funcionari. "Això m'ho deixeu a mi, que ja sabeu que n'he armat moltes i sempre ha sortit bé. A mi em tenen por i no tenen collons de parar-me".