dimecres, 25 de febrer del 2009

tens un fax (et comunico que ho deixem...)

Curiós el càs del Racionero, capaç d'alternar contracultura amb medievalisme, budisme amb pp (isme). De senys fantàstics a vendre al bisbe de La Seu (o a l'alcalde) un claustre "històric recreatiu". Sembla que aquesta reflexió sobre el des-amor és interessant. Curiosament, igual que diu San Agustín, sempre que algú m'el hà recomanat ha estat una dona...

Article d'Arturo San Agustín: 'A Racionero l'han deixat plantat fins i tot per fax'
ARTURO San Agustín

L'escriptor Luis Racionero sempre ha tingut l'aparença d'un euroasiàtic, exquisit i culte. Jo crec que va néixer a la Seu d'Urgell només per dissimular, que és un art molt oriental. Racionero acaba de publicar les seves memòries, Sobrevivir a un gran amor, seis veces i des de la setmana passada no paren de dir misogin i fins i tot ressentit a aquest home, un dels pocs exemplars de la burgesia barcelonina --aquest gènere de ficció-- que sempre ha demostrat tenir idees pròpies.
El que és políticament correcte, aquesta pandèmia, obliga els homes, que anem desorientats i estem terroritzats, a no dir el que realment pensem quan se'ns pregunta per les dones. Potser per això van ser les dones, algunes dones intel.ligents, les que em van recomanar el llibre de Luis Racionero.
Aquest home, potser sense pretendre-ho, com sempre passa, ha escrit un llibre necessari. Un llibre que per primera vegada ens explica la verdadera transició, que aquí, en aquest país, no és el que tots continuem explicant, és a dir, Adolfo Suárez repetint el famós "puedo prometer y prometo" o Felipe González dient "por consiguiente". La transició real, que encara dura --la cosa va per llarg-- és la que Racionero explica al seu llibre. És l'alliberament de la dona i la descol.locació de l'home. D'aquesta transició parla Racionero al seu llibre, on apareixen les seves dones, que, sempre intel.lectuals, han estat capaces fins i tot de donar-li un cop al cap amb un tom de l'enciclopèdia Larousse. Dones que quan el planten --parlo concretament d'una de molt executiva-- l'hi comuniquen per fax. Quin cervell el de l'executiva. Per fax. No es pot humiliar més una ànima exquisida i sensible, que cita Leonardo, que es declara budista i que sempre consulta el seu futur mitjançant l'I Ching. Per fax. Quina crueltat.
Si volen saber què és el que Racionero, referint-se a la dona, anomena l'art suprem, hauran de comprar el llibre, que està escrit amb tota la ironia necessària. Una ironia en què, tot i el que va dir Leonardo, "Cuando sarai solo, sarai tutto tuo", també s'hi endevina la tristesa.